INFÀNCIA

El 18 de gener de 1898, neix a Illa (Rosselló) el quart infant de la parella formada per Simó Pons, el jove metge de la vila i Antoine e Trainier,  lla del metge vell. És una nina, bufona, li posen Simona. Ja té dos germans: Josep (12 anys), Enric (11 anys) i una germana, Magdalena (5 anys).

Al Riberal, vora la Tet, entre les garrigues de les Corberes i les Aspres, al repeu del Canigó, la Simona viu, sola a casa amb els pares en temps escolar, una infància feliç, emmarcada pel rigor de la burgesia honrada de la Casa Samsó d’on és eixida la mare, l’encant dels jardins i patis, reclosos, les meravelles dels horts ufanosos, dels recs ifonts.

GERMÀ, GERMANA

L’univers de la Simona s’eixampla als afores d’Illa quan, en temps de vacances, els germans se l’enduen pel terme real i llegendari. En Josep, poeta català novell quan ella és una nineta, li fa pressentir la proximitat de la poesia, dins l’encontre subtil del país amb la llengua del poble.

Reconeix en la germaneta una sensibilitat prometedora que vol perfer. La relació d’en Josep (aviat Sebastià) amb la Simona restarà sempre aqueixa: de germà gran a germana petita, de mestre exigent a alumna dòcil. « L’únic mestre » dirà la Simona el 1964, dedicant-li la Flor natural dels Jocs Florals de la llengua catalana. Germanor tan més fecunda per ella que ben assumida : «car, en dessous de toi, en ton mineur, je suis bien ta soeur.» (car, a sota teu, en to menor, sóc ben bé ta germana) (S. Gay, Diari, 1961)

L’EDUCACIÓ

Els pares Pons con en l’educació de llurs filles a les benedictines de Tolosa, instal·lades a Portbou des de 1904.

Una educació «simple i distingida», una instrucció «la més completa possible» segons el lema de la institució.

Al «convent de Portbou», recordat sempre més com un niu de felicitat, la Simona s’hi estarà d’octubre 1908 a juliol 1914. Hi adquireix una sòlida cultura, religiosa i general, destresa en labors manuals i arts d’entreteniment. Hi contreu el menester d’exercicis espirituals i el gust d’escriure. Hi lliga amistats per tota la vida, mentre la mar pròxima, li desvetlla tot de sensacions delitoses que nodriran la seua poesia.